Poemessobre l’hivern: les 15 lletres i rimes més belles d’aquesta temporada. La lenta caiguda del flocs de neu. L’extensió blanca que cobreix el paisatge. Allà tranquil·litat de la nit on es silencien tots els sorolls de l’home i de la natura. L'alegria i els somriures del nens durant els dies de desembre.
3- Retrets a si mateix.. L'originalitat d'aquesta obra rau en la dissociació o duplicitat de la veu del poeta, que s'adreça a ell mateix per recriminar que continuï enamorat de Lèsbia, que ja no el vol veure. És com si un Catul assenyat es dirigís al Catul enamorat i desbordat pels seus sentiments per recriminar-li que no es faci càrrec del seu fracàs amorós.
Amistatsincera com un rai de sol, valenta i verdera, et dona consol. 2. Un amic de debò és com un tresor, amb ell tot és més bo, sentim un gran amor. 3. Entre amics tot és lleuger,
Heroides(Heroidum epistulae) és una obra de joventut d'Ovidi. És una correspondència en vers entre herois i heroïnes de llegenda. Entre Penèlope, Filis, Briseida, Fedra, Enone, Hipsípile, Dido, Hermíone, Deianira, Ariadna, Cànace, Medea, Laodamia, i Hipermnestra amb els seus amants. Algunes d'elles tenen la seva resposta (cartes 16 a 21). Són Quanarriba el fred i les llums s'encenen, els carrers s'omplen d'ànimes contentes. La nit és màgica, plena de somnis, i els correfocs il·luminen els camins. Alçant la mirada veiem el Tió, esperant que el festeigem amb emoció. Amb dolços i cançons, l'omplim d'alegria, i els nens il·lusionats dormen en harmonia. Quel’amor es fongui en la memòria i el dolor en les cançons. Deixeu que el vol pel cel s’acabi en el plegament de les ales sobre el niu. Deixeu que l’últim toc de les mans sigui suau com la flor de la nit. Quedeu-vos quiets, bellíssim final, per un moment i digueu les vostres darreres paraules en silenci. Fuigel dia monòton, i el segueix. un altre dia idèntic, monòton. Passarà. el mateix que de nou es repeteix. Els instants són iguals: un ve, un altre se’n va. S’acaba el mes i porta un altre mes. L’avenir, qualsevol se’l pot imaginar: Serà l’ahir avorrit, i no res més. Ja l’endemà, a la fi, no sembla un endemà. YjVYNO.